FEDERACIÓ DE COLLES GEGANTERES
DEL BAIX LLOBREGAT

 

 Nom de la Colla

  GEGANTS I CAPGROSSOS DE MARTORELL

 Població

  MARTORELL

  Web

 http://www.martorell.cat


fotografies i textos de: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Martorell

Els gegants eren uns personatges mitològics, com els dracs, les àligues o les víbries que perderen el seu significat meravellós o terrible original i es van cristinanitzar. Ja entre els segles XVI i XVII deixen el significat religiós originari per un altre més de caràcter lúdic, festiu, popular i símbol col·lectiu que ha perdurat fins als nostres dies. A Martorell tenim cinc parelles de gegants:

  • 1. La Velleta i el Diable, gegants nous de Martorell

    2. El Ferran i la Isabel, gegants vells de Martorell

    3. El Pep i l’Eulàlia, gegants del barri de Can Bros

    4. El Joan i la Joana, gegants del barri del pont del Diable

  • 5. El Trenca i la Dissa, gegants de l’Esplai Trencadissa

També hi ha el Secretari Garvil, el gegantó de Martorell i un gegant Manotes


     

GEGANTS LA VELLETA I EL DIABLE

Història: La parella de gegants reflecteix els personatges de La llegenda del pont del Diable de Martorell.  Segons conta la llegenda, la Velleta anava a buscar cada tarda aigua a la font de l’Eudó, a l’altra banda del riu. En una de les riuades característiques, la força de les aigües s’emportà  el pont i la Velleta havia de travessar el riu, fos com fos,  per continuar anant a buscar aigua a la font. Un dia  se li va aparèixer el Diable, i varen convenir que ell aixecaria el pont amb l’única condició,  que s’enduria l’ànima del primer que hi passés. Però la Velleta tenia un projecte diabòlic per al Diable. En disposar-se a passar el pont, la Velleta va deixar passar davant seu un gat que el va travessar primer. Davant d’aquest engany,  el Diable es va haver d’endur el gat i la Velleta salvà la seva ànima.
Característiques: la Velleta es tota tendresa,  però astuta. Porta el càntir i cistell amb un gat que treu el cap del sac. El Diable, en canvi, fa respecte, és impressionant. Porta el ceptre a la mà esquerra, el medalló al pit, la ploma a la mà dreta o el pergamí com a senyal del contracte que anava a firmar amb la Velleta.



Nom Gegant

Diable

Constructor

Taller el Drac Petit de Terrassa

Any

1992

Pes

57 Quilos

Alçada

3,80 metres

Nom Geganta

Velleta

Constructor

Taller el Drac Petit de Terrassa

Any

1992

Pes

42 Quilos

Alçada

3,56 metres

     


GEGANTS EL FERRAN I LA ISABEL

 

Història:  aquests gegants, com la resta de gegants que es van construir fins al 1950,  representaven els Reis Catòlics com a símbol de La unidad de España. Josep Porta, Joan Bou, Antoni Martínez i Melcior Calis,  els van fer ballar per primera vegada a la processó de Corpus de l’any 1946.  Pau Sendrós dóna aquests gegants al Foment Parroquial. Josep Arús en un article titulat Gegants i geganters del programa de la Fira de Primavera de l’any 1992 anota: En els primers anys, els gegants es guardaven darrera l’altar major de l’església parroquial, i posteriorment, a finals de la dècada dels anys 50, l’Ajuntament de l’alcalde Bonastre es va fer càrrec de la reposició de nous vestits (els actuals) adquirits a la botiga de L’Ingenio (...).

Més endavant, passat el Concili Vaticà II (1962-1965), quan l’Església diu adéu al Corpus, dels gegants, en passa a tenir cura l’Ajuntament. 



Nom Gegant

Ferran

Constructor

L'Ingenio de Barcelona

Any

1943

Pes

37 Quilos

Alçada

3,70 metres

Nom Geganta

Isabel

Constructor

L'Ingenio de Barcelona

Any

1943

Pes

35 Quilos

Alçada

3,70 metres

     


GEGANTÓ GARVIL

Història:  La Colla de Geganters de Martorell va engegar un concurs destinat a les escoles de primària i secundària de Martorell per escollir el nou gegantó, el secretari desastre del Diable, divertit, murri i trapella. Entre totes les propostes que es van presentar, el guanyador va ser Miquel Sabe Marin, de 2n d’ESO del Col·legi La Mercè. La seva classe es va convertir en padrins del nou gegantó.

Amb motiu de la Festa Major és el protagonista de la Garvilada, la festa major infantil de la Festa Major.


 

Nom Gegantó

Garvil

Constructor

Jordi Grau del Taller del Drac Petit

Any

2003

Pes

18 Quilos

Alçada

2,65 metres


     

 

GEGANTONS EL PEP I L'EULÀLIA
 

Història: Va ser el regal de casament del Josep i l’Eulàlia el mes de març del 1992. El disseny dels gegants intenta reflectir la imatge real dels nuvis. Actualment el Pep i l’Eulàlia són els gegants del barri de Can Bros.


Nom Gegantó

El Pep

Constructor

Josep Sala, Rosa Sucarrats, Josep M. Voltà, Montse Cascante, Albert Presas, Dolors Pujol, Esther Martínez, Maria Martínez i Cèsar Moliner.

Any

1992

Pes

18 Quilos

Alçada

2,70 metres

Nom Gegantó

Eulàlia

Constructor

Josep Sala, Rosa Sucarrats, Josep M. Voltà, Montse Cascante, Albert Presas, Dolors Pujol, Esther Martínez, Maria Martínez i Cèsar Moliner.

Any

1992

Pes

18 Quilos

Alçada

2,70 metres

 

     

GEGANTS EL JOAN I LA JOANA

 

Història: actualment són el gegants del barri Pont del Diable. També se’n diuen popularment com a gegants del carrer nou. Els padrins van ser el Ferran i l'Isabel.

 

Nom Gegant

Joan

Constructor

Grup d'animació El Galliner

Any

1985

Pes

50 Quilos

Alçada

3,50 metres

Nom Gegant

Joana

Constructor

Grup d'animació la Cuca de Llum

Any

1985

Pes

50 Quilos

Alçada

3,50 metres

 

     

 

El gegant manotes
 

Gegant Manotes:  2 m. 8 kg
Lloc i data d’estrena: Martorell, 1994
Constructor: Juanjo Elosegui
Lloc i any de construcció: Martorell, 1994
Material utilitzat: paper maxé i material divers


Característiques:  Té els braços que voleien  i que només es subjecten per l’espatlla. Es mou amb gran agilitat fent-los moure,  que arriben a tota la gent que els envolta. Es va construir arrant d’un Taller de màscares organitzat per la Colla de Diables i Drac l’any 1994.
 

El Trenca i la Dissa
 

El Trenca i la Dissa: 
Lloc i data d’estrena: Martorell, 1998
Constructor: Centre d’Esplai Trencadissa
Lloc i any de construcció: Martorell, 1998
Material utilitzat: cartró pedra, paper maxé i material divers


Característiques:  Són els gegants que identifiquen el Centre d’Esplai Trencadissa. Són gegants d’estructura petita i tenen rodes per desplaçar-se. El vestuari és de Anna M. Ureña.

 

 

     

 

Els capgrossos

Els capgrossos més antics de Martorell es van construir durant la postguerra. L’any 1954 el programa de la Festa Major de Martorell anuncia la presentació de “siete extravagantes cabezudos”. L’any 1992, l’Ajuntament de Martorell, adquireix nou patrimoni festiu amb cinc capgrossos més comprats a la casa Ingenio de Barcelona que s’estrenen amb motiu de la Fira de Primavera. Alguns noms d’aquests capgrossos s’inspiren en els copatrons de Martorell: el Roc i la Roser.

L’any 2003 es  constitueix l’Associació Colla de Capgrossos de Martorell, la primera de la història cultural de Martorell i la segona de Catalunya. Aquest mateix any es crea un capgròs amb valor patromonial: el Tabaler, que representa un comerciant local, Jaume Ferrer, que fou molt popular entre el 1884 i el 1971.


El Roc i la Madrona

 


Lloc i data de l’estrena: Martorell, 1992
Constructor: L’Ingenio
Lloc i any de construcció: Barcelona, 1991
Material utilitzat: cartró-pedra
Propietari: Ajuntament
Peça musical pròpia i coreografia: no en té


Història: Representen una parella d’andalusos. El Roc és un pirata i porta el nom del copatró de Martorell. La Madrona és una andalusa que llueix un vestit llampant. El vestuari que duen els dos capgrossos és de Carme Cabezas.
L’Associació de capgrossos porta aquestes figures festives.

El Joanàs i la Roser

 


Lloc i data de l’estrena: Martorell, 1992
Constructor: L’Ingenio
Lloc i any de construcció: Barcelona, 1991
Material utilitzat: cartró-pedra
Propietari: Ajuntament
Peça musical pròpia i coreografia: no en té


Història: Representen una parella de catalans. El Joanàs porta barretina, camisa blanca, faixa, pantalons foscos i espardenyes. La  Roser porta el vestit de catalana. El seu nom correspon a la copatrona de Martorell, la Mare de Déu del Roser. El vestuari que duen els dos capgrossos és de Carme Cabezas.
L’Associació de Capgrossos porta aquestes figures festives.

El Petit

 


Lloc i data de l’estrena: Martorell, 1992
Constructor: L’Ingenio
Lloc i any de construcció: Barcelona, 1991
Material utilitzat: cartró-pedra
Propietari: Ajuntament
Peça musical pròpia i coreografia: no en té


Història: Representa el fill del Joanàs i la Roser. Porta una bata d’escola. Quan es va fer la presentació d’aquest capgròs l’any 1992 a la plaça de la Vila  va sorprendre el públic assistent perquè va baixar tot decidit i sense por per la façana de l’Ajuntament El vestuari que porta és de Carme Cabezas.
L’Associació de Capgrossos porta aquesta figura festiva.

El Tabaler


Lloc i data de l’estrena: Martorell, 2003
Constructor: Jordi Grau del Taller del Drac Petit (Terrassa)
Lloc i any de construcció: Terrassa, 2003
Material utilitzat: cartró-pedra
Propietari: Ajuntament
Peça musical pròpia i coreografia: no en té


Història: És el capgròs amb valor patrimonial de Martorell i un dels més populars de tota la imatgeria festiva. Aquest capgròs va ser el resultat d’una votació popular de persones del nostre poble que havien estat populars pel motiu de casa seva que va organitzar l’Associació de Capgrossos de Martorell. La votació popular es va efectuar durant el mes de febrer a les biblioteques de l’any 1993 i  el guanyador va ser: Jaume Ferrer, el Tabaler  (1884-1971), comerciant de Martorell. També van rebre el suport popular Ricard Mimó, el Picarol (1866-1942), graner; Pere Canals, el Tet (1883-1943), llenyataire i pagès; Francisca Bruguera, la Plats i Olles (1907-1995), botiguera; Feliciano Carbonell, el Ciano (1876-1960), barber.

Un dels aspectes característics d’aquest capgròs és la pipa que es va copiar amb exactitud de la pipa original per fer-la en cartró pedra. El vestuari que porta és de Carme Cabezas d’acord amb la supervisió dels familiars de Jaume Ferrer.
L’Associació de Capgrossos porta aquesta figura festiva.

L’Indi

 


 Lloc i data de l’estrena: per determinar
Constructor: per determinar
Lloc i any de construcció: l’original està per determinar. La peça restaurada i feta de nou és de l’any 2003.
Material utilitzat: cartró-pedra
Propietari: Ajuntament
Peça musical pròpia i coreografia: no en té


Història: Aquest capgròs és un dels primers que hi va haver a Martorell. Tot i que se suposa que va presentar a la dècada dels  50 a Martorell, es va restaurar l’any 2003. La figura restaurada és una còpia de l’original.  El vestuari que porta és de Carme Cabezas.
L’Associació de Capgrossos porta aquesta figura festiva.

El Gepeto

 


Lloc i data de l’estrena: per determinar
Constructor: per determinar
Lloc i any de construcció: l’original està per determinar. La peça restaurada i feta de nou és de l’any 2003.
Material utilitzat: cartró-pedra
Propietari: Ajuntament
Peça musical pròpia i coreografia: no en té


Història: Aquest capgròs és un dels primers que hi va haver a Martorell. Tot i que se suposa que va presentar a la dècada dels  50 a Martorell, es va restaurar l’any 2003. La figura restaurada és una còpia de l’original.  El vestuari que porta és de Carme Cabezas.
L’Associació de Capgrossos porta aquesta figura festiva.

Els 4 dracs

 


Lloc i data de l’estrena: Martorell, 2003
Constructor: L’Ingenio
Lloc i any de construcció: Barcelona, 2003
Material utilitzat: cartró-pedra
Propietari: Ajuntament
Peça musical pròpia i coreografia: no en té


Història: Hi ha una sèrie de 4 dracs destinats a que siguin portats per nens. Un cap és portat per un parell o tres de nens petits. El vestuari que duen està confeccionat per la mateixa Associació de Capgrossos.
L’Associació de Capgrossos porta aquestes figures festives.

El Met i la Queta

 


Lloc i data de l’estrena: Martorell, 2005
Constructor: Jordi Grau del Taller del Drac Petit (Terrassa)
Lloc i any de construcció: Terrassa, 2005
Material utilitzat: cartró-pedra
Propietari: Ajuntament
Peça musical pròpia i coreografia: no en té


Història: L’any 2005 es va celebrar el 75è aniversari de les caramelles. Per aquest motiu es van contruir dos nous capgrossos caramellaires, el Met i la Queta com a homenatge als martorellencs que  que van iniciar les caramelles l’any 1930. D’una banda el mossèn Jaume Urgell decideix crear les “Caramelles de la mainada de Martorell” o “Caramelles del catecisme parroquial” donant a les cançons un aire de simbolisme religiós de la Pascua i de l’altra hi ha l’ Enriqueta Sucarrats, una de les primeres cantaires.
El vestuari que porten els dos capgrossos porta el vestuari de les caramelles de Martorell i és obra de Carme Cabezas. L’Associació Caramelles de Martorell és qui porta aquests capgrossos.